Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
La Revista Billboard va començar a publicar les seves llistes d'éxits a mitjans dels anys 40. Es tracta de llistes bastant fidedignes ja que es basen en les xifres de vendes reals. Cal recordar que als Estats Units qualsevol tipus de pagament per promocionar una cançó o un artista està penat per la llei. Així es van encebar amb Alan Freed, el que va inventar el terme "rock'n'roll", amb el famós cas Payola. La paraula "Payola" defineix des de llavors qualsevol inventigació o delicte que inclogui el suborn o la "compra" d'espai promocional d'un producte relacionat amb la música.
Alan Freed
A Espanya això és pràctica habitual, em refereixo a la compra de posicions en les llistes, no al contrari. És una de les principals fonts d'ingressos per a les emissores comercials de l'anomenada "Ràdio Fórmula". Per això aquí una cançó puja immediatament a número U, però es manté molt poques setmanes en les llistes. Als Estats Units un LP com "Dark side of the moon" dels Pink Floyd té el rècord de permanència en llistes on va estar més de 14 anys. En la meva modesta opinió això provoca un estancament en el mercat musical espanyol ja que les discogràfiques petites no tenen en la seva gran majoria el poder adquisitiu per negociar de tu a tu amb les multinacionals del disc i les emissores. Això provoca que productes molt bons passin completament desapercebuts pel gran públic i grans artistes es van perdent en l'oblit o mai arriben a ser reconeguts.
Totes les cançons que sonaran avui a Un Toc de Rock, d'estils diferenciats i variats, tenen un nexe en comú. Totes es van classificar entre els 100 millors temes del Billboard americà de l'any 1962 tot i que molts d'elles es van publicar en 1961 o abans. Crec que és un bon any i a més, el 1962 va néixa gent molt meravellosa.
Començarem amb un grup de nom aprofitable per referir-nos a aquestes belles dames que van néixa en aquest any 1962, Acomençem amb el grup vocal Sensations i el seu tema "Let me in".
Benvinguts a Un Toc de Rock
Sensations – Let me in 1961
El single amb aquesta cançó es va publicar a l'hivern de 1961 i aconseguir la seva màxima puntuació en les llistes del Billboard ja el 1962, pugant fins el vuitè lloc. Poc us puc dir del grup ja que no trobo informació i la veritat és que no els recordo i dubto que el disc es publiqués aquí al país. Però ara ho recordem o descobrim, depèn del cas, a Un Toc de Rock. Només us dire, per la portada del single, que eren tres nois i una noia, tots de color.
Sensations
Dion – Wanderer 1961
Dion DeMutti ja sense els Belmonts, va emprendre carrera en solitari i aquest va ser un dels seus hits que si bé va arribar fins al segon lloc, en la llista de l'any es va quedar en el 12 que no està gens malament. Aquest tema al costat de "Runaround Sue" van ser els seus grans èxits. Va néixa al Bronx de Nova York el 18 de juliol de 1939 i de 1957 a 1960 va ser component del grup Dion and The Belmonts, una de les bones bandes vocals de la seva època. Quan amb el grup es trobava realitzant una gira conjunta amb altres artistes i grups anomenada "The Winter Dance Party", concretament el 3 de febrer de 1959, alguns dels integrants de la gira van decidir llogar una avioneta per traslladar-se al pròxim concert ja que feia un fred de nassos. Dion, famós per garrepa, va decidir que no es gastava els 36 dòlars que constava cada plaça i va preferir anar en els camions i passar fred. L'avioneta es va estavellar i en aquell tràgic accident van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i Big Bopper, al costat del pilot. Actualment Dion és catòlic practicant, superats els molts problemes amb les drogues i l'alcohol i és membre de l'Església “American Board of Directors of Renewal Ministries” que ajuda els que es troben en la situació per la que ell va passar
Dion & The Belmonts
Big Bopper
Buddy Holly
Làpida a la tomba de Richie Valens
Little Eva – Locomotion 1962
Little Eva va ser el nom artístic d'Eva Narcissus Boyd, cantant de color, menuda i amb aspecte fràgil, però que desenvolupava una canya arrasadora en els escenaris. Va néixa a Belhaven, Carolina del Nord, el 29 de juny de 1943 i si bé va mantenir la seva popularitat fins a mitjans dels 60, es va retirar el 1971 tot i que va realitzar algunes vegades concerts ocasionals. Va morir a Nova York un 10 de abril de 2003 a causa d'un càncer al coll uterí. Aquest va ser el seu gran hit i estava composta per Gerry Goffin i la seva dona Carole King que en aquella època sols es dedicava a la composició. Va començar a gravar com a solista a principis dels 70 debutant amb "Tapestry".
Little Eva, tot un terratremol musical
Pat Boone - Speedy Gonzales 1962
Us porto la història d'un noi molt ràpid, tan ràpid que l'anomenaven Speedy Gonzales (amb aquesta S final) i ens l'explicarà un dels nois bonics i "bons" del rock and roll edulcorat i comercial, Pat Boone. El seu nom real és Charles Eugene Boone i va néixa a Jacksonville, Florida, l'1 de juny de 1934. Aquesta cançó al costat de "Moody river" i "Love Letters In The Sand", són les més populars de la seva carrera. Pat te una discografia que espanta: 69 àlbums d'estudi, 68 recopilacions, 63 singles i 3 bandes sonores, a mes d’un grapat de discs de hits variats tipus "El millor de l'any", etc.
Fins i tot amb als comics de Superman va sortir el Pat Bonne
Chubby Checker – Twist 1960
Encara que el twist va ser una creació de Hank Ballard, a Europa el Rei del Twist va ser el cantant de color Chubby Checker que, no ho neguem, també va funcionar molt bé en el seu país i per mostra aquest tema que va aconseguir el lloc número 9 de les llistes l'any 1962. Però s'havia publicat el 1960 i el 19 de setembre va aconseguir el primer lloc per una setmana i tornant a aquesta posició un altre cop el 19 de gener de 1962, per dues setmanes, quan el single es va reeditar. En total va superar els dos milions de discs venuts de la cançó. Chubby va néixa a Spring Gulley, Carolina del Sud, el 3 d'octubre de 1941. El 1964 es va casar amb la model holandesa Catharina Lodders que havia estat Miss Món en 1962. Ha estat l'únic artista que va col.locar 5 àlbums en el Top 12, tots al mateix temps. El twist el va encimbellar pel cap alt, però també va significar un estancament que al final li va passar factura. Tot aixó a Un Toc de Rock.
Chubby Checker ens dona tota una lliçó de ballà twist
Elvis Presley – Good luck charm 1962
Per descomptat que en llistes d'èxits de principis de la Dècada Prodigiosa, no podia faltar El Rei. Elvis era i continua sent, malgrat haver mort el 16 d'agost de 1977, una autèntica factoria de pasta gansa. Va protagonitzar 31 pel.lícules, gairebé totes elles musicals. Va gravar més de 150 àlbums i va obtenir 14 nominacions als Grammy. Després de la seva mort ha superat la xifra dels 1.000 milions de discos venuts, des de 1980. "Good luck charm" es va publicar en single el 27 de febrer de 1962 i va pujar ràpidament al nombre U. Al final de l'any es va quedar en el lloc 20. Al nostre país es van realitzar diverses versions, això si, titulades "16 anys", no confonguem amb el "16 añitos" que acaba de publicar Dani Martín de El Canto del Loco perquè no tenen res a veure.
Elvis amb Ann Margret a la pel.lícula "Viva las Vegas"
El Rei Elvis
Highwaymen – Cotton fields 1962
Res puc dir-vos d'aquest grup o cantant llevat que el tema aquest que ens parla dels camps de cotó, es va classificar en la posició 36 del Billboard americà a les llistes de l'any 1962 i que eren un grup de cinc xicots blancs que interpretaban folk. Però si aclarir que no tenen a veure amb la superbanda del country que es va reunir el 1984 per gravar un àlbum amb aquest mateix títol. Què qui eren aquests Highwaymen? Bé si esteu asseguts us ho aclariré. Es tractava d'una reunió de genis i integraven el grup Highwaymen ni més ni menys que Kris Kristofferson, Johnny Cash, Waylon Jennings i Willie Nelson, el disc va ser publicat el maig del 85 pel segell Columbia. Un altre dia escoltarem alguna cosa d'ells. Per cert, aquest tema que escoltem va ser versionat per la Creedence Clearwater Revival anys mes tard i la veritat es que tampoc era seva, ja la va gravar Leadbelly als anys 20.
Ernie Maresca – Shout, shout ((Knock Yourself Out) 1962
Néix el 21 d'agost de 1939 en el Bronx de Nova York. Va ser el cantant del grup de doo wop The Regents. És un bon compositor i entre els seus temes es troba "No-One Knows" que gravarien Dion & The Belmonts. També és autor del tema "The Wanderer" que ja hem escoltat pel mateix Dion, aquesta vegada en solitari i que més tard, ja als 70, seria una altra vegada èxit en la versió dels britànics Status Quo. El tema que escoltem a Un Toc de Rock va arribar fins al lloc 6, encara que al final de l'any es va quedar al 49.
The Regents, el grup on militava Ernie Maresca
abans de començar en solitari
Chris Montez – Let’s dance 1962
Va ser el gran hit en la carrera de Chris Montez encara que a finals de la dècada es va fer una immensa versió a càrrec del grup suec o noruec Ola & The Jangles. Christopher Montañez va néixa a Los Angeles, el 17 de gener de 1943. El 1962, el single "Let's dance" va aconseguir el número 1 encara que en la llista final es va quedar al 68. Aquest any va emprendre una gira conjunta amb Clyde McPhatter, Sam Cooke, The Platters i Smokey Robinson. El 1963, estant a Liverpool amb Tommy Roe, el seu acte de presentació va ser amb un nou grup anglès que li van fer de teloners, es tractava de The Beatles. A finals de la dècada i després de fitxar amb A & M Records, el segell de Herb Alpert va canviar d'estil i es va dedicar a les balades romàntiques.
Chris Montez amb els Beatles i Tommy Roe. Aquí
l'estel del show va ser el norteamericà
Kingston Trio - Where Have All The Flowers Gone 1962
Tenim un amic d'Un Toc de Rock que ens escolta descarregant.se els programes des d'Arenys de Mar, es tracta de Raúl, un aficionat al folk americà dels cinquanta i seixanta, li dediquem aquest tema que va aconseguir el lloc 95 el 1962. El grup estava creat per Dave Guard (19-10-1934 - 22-03-1991), Bob Shane (01-02-1934) i Nick Reynolds (27-07-1933), si bé en aquest enregistrament havien hagut canvis i eran John Stewart, Nick Reynolds, Bob Shane. Van ser un dels màxims exponents del folk que va influenciar a gent com Joan Baez o el mateix Dylan. El seu estil era molt depurat i brodaven els temes. Es van crear el 1957 i es van desfer 10 anys més tard. El seu gran hit va ser "Tom Dooley" publicat el 1958.
Kingston Trio
Bobby Darin – Things 1962
El seu veritable nom era Walden Robert Cassotto, va ser un dels cantants més populars i ídol d'adolescents de les dècades de 1950 i 1960 i va intervenir en algunes pel lícules, una d'elles molt destacable es "Quan arribi setembre" amb Rock Hudson, Gina Lollobrigida i la que era la seva esposa, Sandra Dee. Va néixa a Nova York el 14 de maig de 1936 i va morir a Los Ángeles un nefast 20 de desembre de 1973. Va donar el seu cos a la ciència, a la UCLA, per a investigació. Quan Darin tenia 35 anys va descobrir que qui semblava ser la seva germana era en realitat la seva mare que havia quedat embarassada molt jove. La dona que pensava era la seva mare, realment es tractava de la seva àvia. Aixó que semble de cinema o "culebrón" passa a vegades molt mes a prop del que os penseu. La identitat del seu pare mai li va ser revelada. Els seus grans hits, junt amb aquest, van ser "Beyond the sea" i "Mack the Knife". Un clàssic de Kurt Weill, però la cançó que escoltem està molt bé i va aconseguir el lloc 62 a l'any 1962.
Bobby Darin
Brian Hyland – Sealed with a kiss 1962
El tema era una composició de Peter Udell i Gary Geld que ja va gravar el 1960 el grup The Four Voices molt abans La versió de Hyland va aconseguir el segon lloc el 1962 i en les llistes de l'any va pujar al 29. El 1968 va tornar a ser single i ha classificar-se en la interpretació de Gary Lewis and the Playboys (Fill de l'actor Jerry Lewis), però quan el tema es va convertir en un crak total va ser el 1972 quan la va versionar Bobby Vinton. Brian Hyland realitza una gran versió, va néixa el 12 de Novembre de 1943, a Queens, New York i encara segueix en actiu. Per cert que a més de cantar tocava la guitarra, el clarinet i feia cors en l'Església. Va militar en el grup The Delfis.
Ray Charles – You don’t know me 1962
Pianista, cantant i compositor de color, invident, va ser un dels grans noms del R & B. També es va classificar en les llistes del 62, però estem parlant de las llistas del Billboard... de "blancs", això era el més significatiu. Ray Charles Robinson va néixa a Albany, Geòrgia, el 23 de setembre de 1930 i va perdre la vista als 7 anys, per un glaucoma. Va morí el 10 de juny de 2004 a la seva casa de Los Angeles. El 1962 va col.locar 11 singles en les llistes americanes. "Your say know me" va arribar a la segona posició i al final de l'any al lloc 54.
Nat King Cole – Ramblin’ Rose 1962
Va ser un dels grans crooners encara que la gent de la seva generació (de color), el van acusar de fer temes per a públic blanc i de ser un "Tio Tom". Quan es va dedicar a versionar temes llatins cantats en un castellà peculiar i particular va arribar al públic espanyol i va triomfar, tot i que cançons seves com "Cachito" o "Bésame mucho" van ser vetades parcialment al nostre país per la censura franquista, no es podian puntxar per la radio. Nathaniel Adams Cole néix a Montgomery, Alabama, el 17 de març de 1919 i va morir a Santa Mònica, un 15 febrer 1965 causa d'un càncer de pulmó. Pianista i cantant de jazz va aconseguir un Grammy per "Unforgettable", un enregistrament modern de la seva filla Natalie Cole dúna de les seves millors cançons i què gràcies a la tècnica van ajuntar les dues veus, el 1975. Cole va lluitar durant tota la seva vida contra el racisme i es va negar a actuar en els llocs on es practicava la segregació racial, de fet va patir atacs físics en diverses ocasions. I es que ni ha racisme per els dos costats, el blanc i el negre.
Natalie Cole amb un disc del seu pare, el gran Nat King Cole
Nat King Cole
Henry Mancini – Moon river 1962
Des de la pel lícula "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards que va arribar l'Oscar per partida doble, el gran compositor i director d'orquestres Henry Mancini guanyà les dos estatuetes gràcies a aquesta cançó i a la banda sonora. La cançó al film la canta l'actriu Audrey Hepburn acompanyant.se d'una guitarra a la finestra de seu apartament, mentre un jove i galant George Peppard la mira embadalit. Per cert que un dels actors principals de la pel.licula va ser el periodista i escriptor l'espanyol José Luis de Vilallonga.
Audrey Hepburn canta "Moon river" des de la finestra
del seu apartament a New York
Henry Mancini
Emilio Pericoli – Al Di La 1962
Una altra cançó que va sortir d'una banda sonora va ser aquesta, d’un film protagonitzat per Troy Donahue, Angie Dickinson, Rossano Brazzi i Suzanne Pleshette titulat en anglès "Rome Adventure" i aquí "Més enllà de l'amor". A mi, quan la vaig veure per primera vegada em va impactar i recentment he tornat a veure-la però no vaig acabar la pel.lícula, canvis generacionals afectats per l'edat, suposo. Emilio Pericoli era un cantant italià que va néixa el 7 de gener de 1928. El tema va vendre més d'un milió de còpies, va ser Disc d'Or i va aconseguir la segona posició en les llistes americanes quedant-se a la 48 de l'any 1962 i ara l'escoltes a Un Toc de Rock.
Brenda Lee - Break It To Me Gently 1962
Va néixa a Atlanta el 11 de desembre de 1944. Va ser un ídol adolescent, el que avui anomenaríem una Princesa del Pop en la dècada dels 50 i principis dels 60. A Brenda Lee la van cridar Miss Little Dynamite, entre altres coses per la seva canya imparable i per haver gravat el tema "Dynamite". És una de les artistes femenines que més discos ha venut en la història de la música. Als seus 65 anys segueix donant gires i participant en multitud de gales. La cançó va aconseguir el lloc 26 en la llista de l'any 1962.
Little Miss Dynamite en plena acció oferin bon ritme i disfrutan.lo
Barbara Lynn - You'll Lose a Good Thing 1962
I acabarem el programa amb aquest "Peaso cansión" de Barbara Lynn, cantant i guitarrista texana de color que provenia del blues. Va néixa un 16 de gener de 1942 a Beaumont. Aquest va ser el seu primer enregistrament, el disc de debut i li va posar molt alt el llistó, tot i que es va quedar en la posició 70 de les llistes de 1962.
La cantant i guitarra texana Barbara Lyn en directe
Hem arribat al final d'Un Toc de Rock per avui. Si voleu saber qui es van classificar en els primers llocs us ho dire abans d'acabar. El primer va ser per a Acker Bill amb "Stranger on the shore", en segon lloc Ray Charles amb "I can-t stop loving you", el tercer va ser Dee Dee Sharp i "Mashad potato time", el quart Bobby Vinton i "Roses are red" i en cinquena posició David Rose amb el tema" Stripper".
I que os asembla si recordem una famossa frase de la cantant i actriu, gran amor del director d'orquestra català Xavier Cugat, Abbe Lane parlan d'un altra actriu, aquella rosa llampan anomenada Jane Mansfield:
“Jane Mansfield diu que converteix als nens en homes, peró jo converteixo els homes en nens”.
Abbe Lane i Xavier Cugat
Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre una abraçada i a reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
