El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

martes, 29 de mayo de 2012

Un Toc de Rock programa 30-05-2012


Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina

Port de Tarragona (Foto: Mario Prades)

En Un Toc de Rock mai m'ha agradat fer monogràfics d'un artista o grup, si s'escau els meus monogràfics són pel que fa a estils, èpoques o temàtiques, ja que penso que és molt més amè i variat. Fer un monogràfic d'un sol artista està bé i agradarà molt als seus seguidors i fans, però als demés pot arribar a resultar carregós. Avui us he preparat un dels meus monogràfics, en aquest cas sobre pop italià interpretat en castellà pels seus intèrprets originals i us donareu compte de que la nostra referència, el nostre nexe en comú, podria ser el Festival de San Remo. Cançons o intèrprets estan avui estretament vinculats en la seva gairebé totalitat al famós festival musical italià. Per tant obro la barraqueta dient allò de sempre...

Benvinguts a Un Toc de Rock

Collage – Sol caliente 1979

Vam descobrir al grup italià Collage aquí a Espanya gràcies a la cançó "Como dos niños", un single editat l'any 1977 que com gairebé tots els seus èxits, va ser versionat al castellà. També "Sol caliente" ens la canten els Collage en la llengua de Cervantes, però es va editar dos anys més tard sent avui una de les cançons de referència del pop italià. Collage va tenir el seu moment d'esplendor musical a finals dels 70 i principis dels 80. Feien música pop i a Itàlia es van fer famosos per les seves repetides aparicions al Festival de San Remo. Els seus primers discos van passar força inadvertits fins que van treure "Due ragazzi nel sole" amb la qual van guanyar el Festival de Castrocaro. A Espanya van editar cinc singles en castellà entre 1977 i 1981. Avui dia les cançons de Collage, interpretades tant en castellà com en el seu idioma natal, estan incloses en gairebé tots els recopilatoris de música pop italiana que han aparegut i segueixen editant-se en el mercat.

Umberto Napolitano – Solo un baile más 1978

Originalment la cançó es va titular "Ora il disco va" i estava cantada en el seu idioma, va ser el gran èxit en la carrera d'aquest cantant i compositor italià, de fet és l'única cançó de Umberto Napolitano que va sonar aquí al pais. Es va publicar en single l'any 1975 a Itàlia i va ser versionada al castellà sortint aquesta versió que escoltem ara a Un Toc de Rock, també en disc senzill, amb "Irlanda" a la cara B, però ja va ser l’any 1978 quan es va publicar a Espanya, on Umberto Napolitano era artista de Hispavox. Els dos temes del single van ser produïts per Silvio Grippo. De fet va treure al seu país uns quants singles des de 1966, per no va ser fins l'any 1977 que va publicar el seu primer disco gran. Umberto Napolitano va néixa a Brescia el 25 de maig de 1947 i va començar en el món de la música el 1964. Com a compositor ha fet cançons per Caterina Caselli, Sonny & Cher, Loredana Berte, Bobby Solo, Rita Pavone, I Nuovi Angeli, Gilda Giuliani i molts altres, algunes d'elles han estat defensades al Festival de San Remo. De fet a Itàlia Umberto Napolitano és més popular com a compositor que cantant, però té una carrera interessant

Drupi – Sambario 1977

Drupi és un cantant, guitarra i compositor italià no massa conegut aquí al país, malgrat haver gravat un parell o tres de singles en castellà. Estudiant la seva carrera, possiblement les cançons més populars a Espanya siguin "Bella bellíssima", “Sereno es” i "Sambario", aquest que sona ara a Un Toc de Rock i que es va editar en single l’any 1977 sent verionat també al castellà, era la cara B del disc. Aquí al pais va ser publicat per Hispavox. El veritable nom de Drupi és Giampiero Anelli, però musicalment és conegut sols com Drupi i va néixa el 10 d'agost de 1947 a Pavía. Va debutar l’any 1970 i Drupi ha participat en diverses ocasions al Festival de San Remo, encara que quan millor es va classificar va ser l’any 1982 amb el tema "Soli" que va quedar en tercera posició. Drupi és una de les veus "negres" més importants al seu país natal i hem de dir que Drupi segueix en actiu i l’any 2007 va publicar el seu últim disc fins ara, un CD titulat genèricament “Fuori Target”.
Drupi

Gigliola Cinquetti – No tiene edad (para amarte) 1964

Amb aquesta cançó la italiana Gigliola Cinquetti va guanyar el Festival de San Remo de l’any 1964 amb tan sol 16 anys d'edat. Dos mesos després venç també a Copenhaguen, amb la mateixa cançó, al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Ha participat en dotze edicions del Festival de San Remo, vencent en dues. La segona d'elles va ser l’any 1966, en companyia de Domenico Modugno, interpretant la cançó "Dio, come ti amo" i que també la va cantar en una pel.lícula titulada així, protagonitzada per ella mateixa. L'any 1974 Gigliola Cinquetti participa de nou al Festival d'Eurovisió, quedant en segona posició amb la cançó "Sí", el primer lloc va ser per els suecs ABBA amb "Waterloo". La versió anglesa del tema de Gigliola Cinquetti va arribar a la setena posició de la llista de vendes inglesas.Gigliola Cinquetti va néixa a Verona, 20 de desembre de 1947 i a més de cantant, també ha estat actriu i és pesentadora de televisió a la RAI italiana. L’any 1998 va publicar el seu últim disc gravat en estudi, des de llavors no ha tret res de nou.
La cantant italiana Gigliola Cinquetti que quan va començar no tenia edat

Luigi Tenco – Lejano, lejano 1966

Un dels noms que sempre estarà vinculat al Festival de San Remo és el del cantant italià Luigi Tenco. El 27 de gener de 1967, Luigi Tenco es va suïcidar a San Remo, província de Imperia. Es va presentar al Festival de San Remo amb la cançó composada per ell "Ciao amore ciao", defensada conjuntament amb Dalida, però no va ser admesa per la comissió del festival, per que ja s'havie editat abans a Françà amb una versió de la mateixa Dalida. Rebutjada també en la repesca, el cantant va caure en una profunda depressió. Luigi Tenco es va tancar a la seva habitació de l'Hotel Savoy i es va disparar un tret al cap amb una pistola Walter PPK calibre 7,65, després d'haver pres grapa que és un licor italià tipus l’orujo gallec i Pronox, un calmant. Les veritables raons del seu suïcidi possiblement no es sàpiguen mai. Sembla que una de les causes va ser la seva relació amb Valeria, molt complicada i tensa, tot i que es va parlar i molt que la causa era el seu fracàs al Festival. Després de la seva mort, en una entrevista, una gran amiga, la cantant Dalida, va dir: "És una pantalla que ara volen tendir. Volen crear una imatge de l'ídol que no suporta el fracàs i es mata. La veritat és una altra. Crec que la veritat d'aquesta mort injusta la saben Déu i aquesta noia que no va saber quan enamorat estava Luigi d'ella". Luigi Tenco va néixa el 21 de març de 1938 a Cassine. Després d'haver format part de diversos conjunts sense rellevància, va crear I Diavoli del Rock, juntament amb Gino Paoli que després tindria una important carrera com a solista gràcies al tema "Sapore di sale". Posteriorment Luigi Tenco es va incorporar al grup I Cavalieri gravant el seu primer disc, utilitzava el pseudònim Gigi Mai. L’any 1961 va gravar el seu primer disc en solitari, amb el seu nom autèntic, titulat "Quando". Possiblement la seva cançó més famosa és aquesta que escoltem ara a Un Toc de Rock, amb la qual es va presentar al concurs de la RAI "Un disco per l'estate" i que va publicar en single l’any 1965, sense oblidar altres èxits com "Ho Capito che tu amo "i" Ciao amore ciao ", és clar. Gairebé 39 anys després de la mort de Luigi Tenco, un magistrat italià, el fiscal Mariano Gagliano, va decidir reobrir el cas. "Molestarem la pau del pobre Luigi Tenco per amor a la història de la música" i va anunciar que en el marc d'una nova investigació, havia ordenat que a principis de gener de 2005 s’exhumara el cadàver de l'artista. El fiscal va avançar que la nova investigació "No aportarà novetats espectaculars, però, almenys, aclarirà tots els dubtes que sempre van envoltar la seva mort". La veritat és que l'únic veritable dubte va ser "Què va causar la depressió que el va portar al suïcidi", cap altra, però hi ha jutges que qual Garzones qualsevol, només volen “chupar” càmera. No se qual va ser ni el resultat ni les conclusions d'aquesta exhumació. De fet el circ mediàtic ja va començar el dia de la seva mort. A les 2.45, el cadàver de Luigi Tenco va ser portat a la morgue. A les 3.30 de la matinada el cos va ser novament traslladat a la cambra 219 de l'Hotel Savoy, escenari del succés, per tal que "Els periodistes poguessin treure-li fotos ...". Jo aixó només puc considerar-ho de mal gust, irrellevant i una grotesca posada en escena perquè "algú" sortís en els mitjans de comunicació (foto amb el cos al costat). La veritat és que es va parlar d'homicidi, com sol passar gairebé sempre en casos així.
 

Nicola di Bari – Los días del Arco Iris 1972

És un dels grans del pop, Nicola di Bari, de veritable nom Michele Scommegna, va néixa a Zapponeta el 29 de setembre de 1940. Nicola di Bari va començà l’any 1963, però no va ser reconegut fins que va quadar en segona posició al Festival de San Remo del 70 amb “La prima cosa bella” i sobre tot al guanyar el Festival en els anys 1971 i 1972, aquest mateix any va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Al llarg dels temps ha aconseguit una pila d'èxits, gràcies a cançons com “El último romántico”, “Los días del arco iris” que estem escoltan ara i es va editar en single l’any 1972, “Mi corazón es un gitano”, “Guitarra suena más bajo”, “Trotamundo”, "Primera cosa bella", "Vagabundo" i tantes altres. Us explicaré una anècdota de Nicola di Bari que va narrar ell mateix en una entrevista: "De jove cantava de manera molt particular i els seus companys d'escola el van persuadir perquè ajudés a vendre a un gelater que no tenia prou veu per promocionar els seus productes com es feia en aquells temps a Itàlia. No només es van acabar els gelats, sinó que es va formar un tumult per escoltar-lo. Va ser llavors quan va decidir que volia ser cantant".
Una actuació de Nicola di Bari

Gianni Morandi – Si no et tingues ja mai mes 1965

Des de un EP compartit, editat l’any 1965, interpretan tot ell en català i que el cantant intalià Gianni Morandi que cantava “Si no et tingues ja mai més”, va compartir amb Rita Pavone que interpretava “Ell”, Jimmy Fontana que va cantar “El Mòn” i Donatella Moretti amb “He vist com sorties”, us porto a Un Toc de Rock aquest gran cantant italià,Gianni Morandi. És un cantant, actor i presentador de televisió italià, nascut a Monghidoro, l'11 de desembre de 1944. Gianni Morandi ha participat en molts festivals al seu país i fora d'aquest i ha actuat amb grans cantants italians com Jimmy Fontana, Luciano Pavarotti, Rita Pavone i Donatella Moretti. Gianni Morandi es va fer famós amb "Bella Belinda", versió del "Pretty Belinda" de Chris Andrews i per cert, l’italià ha gravat gairebé 35 àlbums. Aquest EP, tot ell en català, va ser una idea d’un alt ejecutiu del segell RCA que era de Barcelona i es va sapiguer adonar del potencial del mercat català que ancara avui, soporta el 25% de les vendes de discos a Espanya. De fet el segell ancara va treure altres discos de cantants italians en català, entre ells Pino Donaggio i un EP sencé de Rita Pavone.
El cantant italià Gianni Morandi. a dora cubertes de discos

Alunni del Sole – Liú 1978

Un altre grup italià molt poc conegut a Espanya són Alunni del Sole que també van publicar almenys un single en espanyol, aquest que us porto ara al programa i que escolteu des de les sintonies de la xarxa d'emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l Infant, Ràdio Trinitat Vella i Ona La Torre. Aquest single es va publicar a Espanya el 1978 a través del segell Hispavox. A Itàlia el single en la seva versió original va ser número 1 com indica clarament la portada del single que trobareu aquí al blog. És clar que la cara B està interpretada en italià. El disc va ser produït per Piero Colasanti. "Liù" donava títol a un LP, el sisè que treien i que van editar el mateix any al seu país, és clar. Alunni del Sole es van crear a Nàpols el 1968 i segueixen en actiu, si bé l'actual formació està integrada per Enrico Olivieri que venia del grup Metamorfosi, Ruggero Stefani (bateria), Gianfranco Coletta (guitarra), Alessandro Saba (baix) al costat dels dos fundadors del grup Alunni del Sole, els germans Paolo (piano i veu) i Bruno Morelli. (guitarra).

Richard Cocciante – Bella sin alma 1974

El cantant, pianista i també compositor Richard Cocciante, tot i ser italià, va néixa a Saigon, capital del Vietnam i que actualment es diu Ciutat Ho Chi Minh, el 20 de febrer de 1946 de mare francesa i pare italià. Es va criar a Roma. L’italià Richard Cocciante ha gravat diversos duets, entre ells un amb la cantant catalana Mónica Naranjo, amb la qual va gravar l’any 1995 la cançó "Sobre tu piel". És autor del musical "Notre Dame de París" basat en l'obra de Victor Hugo. Però a Espanya vem descobrim a Richard Cocciante, aquest home de cabells d'escarola i baixa alçada, gràcies a la cançó "Bella sin alma" que us he portat ara a Un Toc de Rock per disfrutarla junts i que va ser editada en single l’any 1974, havia estat inclosa al LP “Aquí”. És clar que altres temes també versionats al castellà per Richard Cocciante, llueixen en la seva carrera, entre ells "Margarita" i a "Sinceridad" que és de l'any 1983. Richard Cocciante va gravar un àlbum sence en castellà, titulan-se, es clar, “Richard Cocciante canta en español”.

Gianni Bella – De amor ya no se muere 1976

Nascut a Catània, a Sicília, el 14 de març de 1946, Gianni Bella és un dels cantautors italians de pop que millor va funcionar al nostre país cantant les seves cançons en la nostra llengua. És germà de la cantant Marcella Bella i els músics Antonio i Salvatore Bella. El cantant va ser component de diversos grups de pop-rock a Catània fins que el cantant, pianista i compositor Gianni Bella es va traslladar a la península i es va llançar com a compositor i solista. Aquest tema que escoltem avui a Un Toc de Rock el va gravar Gianni Bella l'any 1976 i originalment en italià, es va titular "Non si può morire dentro" i aquest va ser també el títol d'un àlbum de grans èxits que el cantant, guitarra i compositor italià Gianni Bella va publicar l'any 1996. en el seu haver gairebé vint àlbums, ha gravat tres discos amb la seva germana Marcella i un amb el canadenc d’origen italià Gino Vannelli i ha participat cinc vegades al Festival de San Remo.

Domenico Modugno – La distancia (es como el viento)

Aquest home ha estat la millor veu del pop italià, el gran entre els grans. El cantant Domenico Modugno va crear escola i va establir les bases del que després seria l'estil romàntic italià que tan bé va funcionar a nivell vendes en els 70 i els 80 i que segueix tenin un bon mercat. Domenico Modugno va néixa a Polignano a Mare el 9 de gener de 1928 i va morir a la seva residència de la reserva natural de Lampedusa, un 6 de agost de 1994. Suposso que avui en dia i tal com estan les coses al nort d’Àfrica i tots aquest que hi arribaven am patera a la seva estimada illa de Lampedusa i tal com deu estar ara, el cantant te que estar removense a la seva tomba. Domenico Modugno deíxà darrere seu temes inoblidables com "Dio, come ti amo", "Piove" i al costat del tema que estem escoltant, "La distancia", una gran cançó d’amor que ara ens canta en castellà. Es clar que el seu gran èxit va ser “Volare” que en realitat es titulava "Nel blu dipinto di blu" i de la qual va realitzar una versió discotequera als 80, barrejant altres temes, Francesco Napoli i que es va vendre com xurros omplint les pistes de discoteques a tot el món. Os he pengat al blog una foto meva amb Francesco Napoli que també es un dels Amics d'Un Tock de Rock, al facebook de Montse Aliaga. Domenico Modugno va participar en 12 ocasions al Festival de San Remo, però ell no te el record.
Mario Prades amb Francesco Napoli que va gravar una bona
 versión del "Volare" de Domenico Modugno,  en un mix amb
 altres temas pop italians a ritme discoteca
 

Umberto Tozzi – Te amo

Aquest tema publicat en single l'any 1977 és, al costat de "Glòria", els més populars en la carrerea d'Umberto Tozzi. Nascut a Torí el 4 de març de 1952. Va començar com a guitarra a la banda del seu germà, el cantant Franco Tozzi, de relativa fama en els seixanta. Es va llançar com a solista l'any 1972, després d'haver format part del grup Off Sound. Al principi algunes de les seves composicions van ser portades a l'èxit per Fausto Lealli, Damiano Dattoli, Massimo Luca o el grup espanyol Parchís. "Gloria" era de 1979 i va ser número 1 als Estats Units i Canadà, en la versió anglesa, interpretada per Laura Branigan. Umberto Tozzi va tenir la seva etapa de major popularitat a Espanya durant la dècada dels 80. El cantant i compositor italià Umberto Tozzi segueix en actiu, gravant nous discos i actuant amb regularitat per tota EuropaUmberto Tozzi ha venut en total més de 85 milions de discos al llarg de la seva carrera.
Umberto Tozzi un dels grans del pop modern italià
 

Mina – Grande, grande, grande 1973

Tot i el títul de la cançó, veritablement Mina si que és gran, és una de les millors veus del pop italià de tots els temps. Mina es diu realment Anna Maria Mazzini i va començar l’any 1958 anomenant-se Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès que més tard es van reditar. L'any 1960 es va presentar per primera vegada en el Festival de San Remo. L'any 1962 el seu primer embaràs es va convertir en tot un escàndol a Itàlia, ja que Mina i l'actor Corrado Pani, pare del nen, no estaven casats, tot un pecat mortal. La cadena RAI (radiotelevisió pública italiana), la va tenir censurada durant dos anys, després dels quals es van veure obligats a permetre el seu retorn, ja que el públic italià va reclamar insistentment la seva presència a través de milers de cartes a la RAI. En aquest període d'ostracisme Mina va seguir treballant i interpretant cançons, sobretot a Alemanya. A Mina l'anomenaven "La tigressa de Cremona" tot i que ella va néixa a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Al llarg de la seva carrera musical Mina ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té un total de 121 discos gravats. L'any 2000, va gravar a duet amb Mónica Naranjo "Él se encuentra entre tú y yo", una cançó que apareix en el tercer àlbum de la cantant catalana i titulat "Minage" en honor seu. Per cert que fa més de 30 anys que Mina no aparèix en públic.

Biagio Antonacci – Cuanto tiempo y ahora 2003

Des que vaig escoltar aquesta cançó del cantant italià Biagio Antonacci per primera vegada, no se que dir-vos, es que em va agradar. La veritat és que ja ha sonat a Un Toc de Rock, però l'altre dia me la van demanar en un correu i em vaig dir "Ja ha arribat l'hora de posar-la de nou" i aquí està, sonant ara per a tots vosaltres des d'Un Toc de Rock. Aquest cantant italià, Biagio Antonacci va néixa a Milà el 9 de novembre de 1963 i es va donar a conèixa en l'edició de l’any 1989 del Festival de San Remo. Possiblement la cançó més coneguda d'aquest cantant, Biagio Antonacci, al nostre país sigui "Entre tu y mil mares" que també va ser versionada per ell al castellà. El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat en castellà l’any 2003.

Nico Fidenco – Ligados 1961

Amb aquests peça, tancarem Un Toc de Rock per avui. És la cançó més important en la carrera musical del cantautor italià Nico Fidenco, de veritable nom Domenico Colarossi, però el títol en italià va ser "Legato a un Granello di Sabbia". La versió original va ser el primer single que a Itàlia va arribar al milió de còpies venudes, tot i que el segell RCA que van ser els qui el van editar al país de la bota, va jutjar que Nico Fidenco no tenia imatge de "latin lover" per lluir i en la portada del senzill van treure al seu lloc una guapa "ragazza italiana" passegan-se per la platga. És clar que el tema és conegut en l’Amèrica llatina com "Granito de arena" i és una cançó del mexicà Ricardo Roda, germà del també cantant César Costa. Nico Fidenco va néixa a Roma, el 24 de gener de 1933 i la seva carrera com acantant va començar de forma completament accidental, ja que treballava com a pianista i arranjador en la RCA Italiana i havia estat elegit per interpretar el tema musical del film "I Delfini", quan el públic va començar a demandar-lo a les botigues, es van veure obligats a editar-la en disc i va ser el seu primer èxit. A principis dels 70 es va dedicar a treballar d'arranjador i músic, confeccionant bandes sonores de pel.lícules eròtiques i també spaguetti westers. Dels anys 1984 a 1994, Nico Fidenco va emprendre amb els seus col.legues Riccardo Del Turco, Jimmy Fontana i Gianni Meccia, una gira i van crear un quartet anomenat Superquattro, grup musical especialitzat en reviure èxits dels anys 60, el mateix que aquí es va fer anys més tard amb Mágicos 60 i és que com comprovareu, tot està inventat a la Vinya del Senyor. A Espanya aquest ha estat un tema molt versionat, però jo vull destacar la que van realitzar els barcelonins Golden Quarter.

La frase d’avui per tancar Un Toc de Rock la va dir l’escriptor Edgar Rice Burroughs (Chicago; 1 de setembre de 1875 – Encino, California; 19 de març de 1950), autor de la serie de noveles de “Tarzán” i “John Carter de la Tierra”, en un dels llibres d’aquesta última nisaga afirma que hi ha una dita popular a Barsoon (Mart) que diu així:


Un Guerrer pot canviar d'arma, però no de cor

Tanquem la barraqueta d’Un Toc de Rock per avui i us deixaré en bona companyia, la de la xarxa de emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant, Ràdio Cap de Creus, Radio Trinitat Vella i Ona La Torre. Porteu-se bé, a reveure.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa (Link to download the radio program)