El mercat espanyol ha estat sempre molt atractiu per a
aquells que arribats des de més enllà de les nostres fronteres, han anat
publicant una part de la seva obra en català i castellà, per tal de amplià el
seu mercat i vendre més aquí. Avui el programa estarà ple d'aquests artistes i
escoltarem a Bon Jovi, Scorpions, Kansas, Cliff Richard, Heart, Raul Malo,
Bryan Adams i uns quants més, cantant en llengües peninsulars, però obrirem un
Toc de Rock escoltant a Stephen Stills des d'un disc en directe gravat a Cuba
en un festival anomenat Havana Jam que es va realitzar l'any 1979, aprofitant
el relaxament del bloqueig durant l'administració Carter i on van participar
nord-americans i cubans, units amb un vincle comú: La Música. Ara i des de totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la barraqueta. Soc Mario
Prades i per començar us diré alló de sempre
Benvinguts a Un Toc de Rock
Stephen Stills – Cuba al fin 1979
Els dies 2, 3 i 4 de març de 1979, al teatre Karl Marx de
l'Havana, amb un aforament de 4800 seients, es va celebrar un concert històric
aprofitant un període de relaxació del bloqueig, durant l'administració del
president Jimmy Carter. Va estar organitzat per Bruce Lundvall, president de
Columbia Records, Jerry Masucci que era president del segell Fania Records i el
ministre Cubà de Cultura. Van participar Weather Report, la CBS Jazz All-Stars, el
Trio of Doom, la Fania
All-Stars, Billy Swan, Bonnie Bramlett, Mike Finnigan, Kris
Kristofferson, Rita Coolidge i Billy Joel per la part nord-americana i per Cuba
van intervendre Irakere, Pacho Alonso, Zaida Arrate, Elena Burke, Orquesta de
Santiago de Cuba, Conjunto Yaguarimú, Frank Emilio, Juan Pablo Torres, Los
Papines, Tata Güines, Cuban Percussion Ensemble, Sara González, Pablo Milanés,
Manguaré i la Orquesta
Aragón, encara que 
el cartell fore alternant-se cada dia. Es
va gravar i va aparèixer un àlbum, publicat a Cuba, sota el títol genèric
"Havana Jam", però en el disc només es van incloure 13 cançons, per
tant no reflecteix la realitat del macro esdeveniment. Jo us he seleccionat per
obrir el programa d'avui la cançó interpretada pel cantant, guitarra i
compositor Stephen Stills que a més ens la canta en espanyol i la veritat és
que no ho pronuncia gens malament, encara que molt a l'estil fonètic cubà. Stephen Arthur Stills va néixer a
Dallas, Texas, el 3 de gener de 1945 i va destacar com a component de The
Continentals, Buffalo Springfield, Manassas i del primer supergrup del rock
nord-americà, els Crosby, Stills & Nash and Young. És un dels
històrics del rock americà i de fet l'any 1997, Stephen Stills es va convertir en
la primera persona que ha estat inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame “dues
vegades en la mateixa nit”, una per la seva participació a Buffalo Springfield
i una altra per Crosby, Stills, Nash & Young.
Cliff Richard – María no más 1964
Escoltarem ara a Cliff Richard que acompanyat pel seu grup
habitual, The Shadows va intervenir en moltes pel·lícules, però una de les que
formen part de la memòria de la meva infàntesa és "The young ones"
que a Espanya la van titular "Los años jóvenes". La causa o la culpa,
digueu-ho com vulgueu, la van tenir l'escola on estudiava, els HH Maristes de
Sants, a la que li deiem la plaça dels tramvies, a Barcelona i és que cada any
i per celebrar la festa de l'escola, portaven als alumnes al cinema Albeniz,
recordat per la gent del barri com el Cinema Manelic i ens passaven
gratuïtament una pel·lícula. Dues d'elles romandran per sempre en els meus
records "El Professor Chiflado" de Jerry Lewis i la de Sir Cliff
Richard, de veritable nom Harry Webb que per cert, va ser el primer cantant
anglès a ser nomenat Cavaller i va néixer a Lucknow, l'Índia, el 14 d'octubre
de 1940. Aquest film 
es titulava realment "Wonderful to Be
Young!" i va ser dirigid per Sidney J. Furie. Ara Cliff Richard ens canta
en castellà una bona cançó, rés a veure amb els films. Es trobava a un single
i un EP editats l’any 1964 que crec recordar que mai van arrivar a publicar-se aquí al
pais, va ser per el mercat sud americà. Aquest tema que escoltem era una
composició del brasileiro Carlos Lyra, un dels creadors de la bosa nova i que
va ser un dels grans èxits a Espanya del recordat amic Luis Aguilé. És diu que
era la preferida per Jaqueline Kennedy quan vivia a la Casa Blanca. Per cert
que Cliff Richard va quedar en segona posició al Festival d'Eurovisió del 1968
que va guanyar Massiel gracies als vots d’Alemanya, ell va interpretar
“Congratulation” i els seus fans britànics sempre han afirmat que Espanya
"va comprar" el triomf, jo no ho creic així, però he de reconèixer
als fills de la Gran
Bretanya el dret de queixar-se i dir-lis malgrat tot i amb
molta cortesia catalana "Congratulation Boys".
Joan Baez – Balada de Sacco y Vanzetti 1971
La cantautora Joan Baez, considerada la Reina del Folk i la cançó
protesta, va gravar aquest tema basant-se en un fet real, la història de dos
anarquistes Ferdinando Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, dos immigrants
italians, que van ser jutjats, sentenciats i executats a la cadira elèctrica el
23 d'agost de 1927 a
Massachusetts per robatori a mà armada i assassinat de dues persones en 1920.
el judici va aixecar controvèrsia i van acusar el fiscal i al jutge Webster
Thayer de conducta impròpia, i de permetre sentiments antiitalians,
antiimmigrants i antianarquistes amb els que van predisposar al jurat. Les
execucions de Sacco i Vanzetti als quals es va creure sempre innocents, van
generar protestes massives a Nova York, Londres, Amsterdam i Tòquio, vagues a
través de Sud-amèrica i disturbis a París, Ginebra, Alemanya i Johannesburg.
Joan Baez la va gravar l'any 1971 i es va incloure en la banda sonora del film
"Sacco e Vanzetti" on la cançó principal va ser "Here's to
you". La lletra era de Joan Baez i la música d'Ennio Morricone. La
curiositat és que aquesta cançó us l'he extret d'un àlbum titulat "Joan
Baez en Chile" que es va gravar en un concert celebrat en directe i us
explico la història. Joan Báez, un dels icones de la música de protesta
americana, lluitadora incansable pels drets humans i una de les veus femenines
més representatives del folk nord-americà, va intentar actuar a Chile l'any
1974, però el concert va ser prohibit 
pel règim del dictador Pinochet que era
al poder des d'un any abans. Va tornar el 1981 i també va ser vetada, ara bé,
Joan Baez va entrar a Chile amb un permís provisorio amb la prohibició absoluta de
cantar o aparèixer en actes públics. Va estar tres dies, l'últim i amb tot just
un parell d'hores per anunciar-ho, es va organitzar un concert clandestí i no
autoritzat a la
Parroquia Santa Gemita al carrer Simon Bolívar amb altaveus
sonant al carrer que també es va omplir de públic i durant 40 minuts es van
sentir lliures de l'opressió dictatorial. Joan Baez va cantar només 11 cançons,
aquesta era l'última d'elles i com comprovareu, la tornada original va ser
canviat pel públic que va abarrotar el teatre per "El pueblo unido jamás
será vencido" i la cantant acaba la cançó donant la raó a la gent, és clar
que sense esperar ni a saludar, va pujar en un cotxe i la van portar a
l'aeroport partint immediatament fora de Xile, quan la policia va arribar al
teatre amb ordre de suspendre el concert i detenir-la, ella sortia per la porta
del darrere. La cinta amb l'enregistrament de l'acte va ser escamotejada a les
forces repressives i posteriorment l'àlbum va veure la llum a través del segell
Alerce, encara que ja us avanço que no forma part de la seva discografia
oficial. S'assegura que la cantant, nascuda a Staten Island, Nova York, el 9 de
gener de 1941, no va cobrar res per aquest concert.
The Kelly Family – Quisiera ser un angel 1994
Gilbert Becaud – Lo importante es la rosa 1969
Uns dels grans de la chançon que també va cantar i molt en
castellà va ser el frances Gilbert Becaud, un dels grans de la cançó en el veí
país. Cantant, pianista i bon compositor, cançons seves les van gravar des de
Elvis a James Brown, passant per Petula Clark, Vicky Carr, Neil Diamond, els
Everly Brothers, Sinatra, Bob Dylan i un llarguíssim etc. Tocava sempre amb un
piano trucat, és a dir les potes no tenien la mateixa mesura i això feia que
estigués lleument inclinat i ell podia, des de la palestra, controlar el públic
a simple vista. Un altre anécdota de Gilbert Becaud es que sempre va fer servir
corbates estampades, us explicaré el per qué. Quan Gilbert Becaud va acabar els
estudis de piano i acompanyat per la seva mare, va presentar-se en un piano-bar
intentat buscar treball, el propietari del local li va dir que era impossible
contractar-lo tenint en compte que la imatge d'etiqueta i el prestigi del seu
establiment requeria l'ús de corbata i ell no en 
portava. Com anava acompanyat
de la seva mare, una dona dela vella escola que portava un vestit blau amb punts, van sortir fora, ella es
va arrencar del olan del seu vestit un tros i allà mateix, a la porta li va
fabricar una corbata a punts, de manera improvisada. Gilbert Becaud va tornar
al bar i després d'escoltar-lo tocar va ser contractat. El que no farà una
mare! Després d'aquell dìa, Gilbert es va presentar sempre en públic usant
corbates estampades. Va ser amant d'Edith Piaff, un dels molts i va deixar
cançons immortals com "Et maintenant”, però jo us porto aquesta, cantada
en espanyol, una de les millors que van funcionar a Espanya als anys seixanta i
que l'any 1969 va se editada per el sello Orlando, propietat de Círculo de
Lectores, en un EP, peró jo us la trec d’un LP recopilatori d’èxits de Gilbert
Becaud en español, publicat a l’Argentina. Gilbert Becaud va néixer a Toulon el
24 d'octubre de 1927 i va morir a París un 18 de desembre de 2001 a causa d'un càncer de
pulmó. Li deien "El Senyor dels 100.000 volts",perla seva canya.
Rita Pavone – Ell
Els italians van mirar i molt al mercat espanyol per vendre
les seves produccions, pero també van surgir uns quans artistes que van
decidir-se a cantar en català. La menudeta cantant italiana Rita Pavone (Torí,
23 d'agost de 1945), a la qual es coneixia en la seva Itàlia natal com
"pèl de pastanaga", tot un terratrèmol malgrat la seva poca alçada,
va gravar un EP compartit amb altres tres cantants incloent una cançó de cada
un d'ells cantada en català. Però sembla que li va trobar el gust a la nostra
llengua ja que poc després va editar a través de RCA una altra EP, era l’any
1966, aquesta vegada ella sola i titulat-se "Rita catalana" on Rita
Pavone lluïa barretina i porró i ens 
cantava quatre temes en la nostra llengua.
Aquesta peça es trobava recollida dins del primer disc del us parlava, aquell
que va ser compartir i on també es van incloure tres cançons més, interpretades
per Jimmy Fontana i Gianni Morandi, al costat de Donatella Moretti. Es va
editar l’any 1965 mitjançant el segell RCA. Per cert, als tècnics de so quan la veien
entrar a l'estudi els hi començaven a tremolar les cametes i és que el tode veu de Rita Pavone era tan
alt que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les gravacions. Es
va casar amb el seu representant, el també cantant Teddy Reno i va treballar al
cinema. Entre els seus grans hits de aquella època destaquen les cançons “La
partita di pallone” (1963), “Cuore” (1963) i “Qué me importa del mundo” (1964),
sense olblidar "Ell" que escoltem ara i que com comproveu, va grabar
en català i es que sembloa ser hi havia un directiu del segell RCA que era
català i aquest va veure el potencial que el nostre mercat tenia i va fer que
molts artistes de la casa gravesin també en la llegua de Mossen Cinto.
Pino Donaggio – El seu nom és Maria 1965
Com abans us deia, uns quants italians van versionar els
seus grans èxits el català, entre ells Rita Pavone, Jimmy Fontana, Gianni
Morandi, Donatella Moretti, Tony Dallara i també Pino Donaggio. Avui i des de totes aquelles emissores que emeten Un Toc de Rock, us porto una de les
principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és Maria" que per
cert, també va ser èxit amb la versió que va fer Tony Dallara que auxí mateix
la va gravar en català. El cantant italià Pino Donaggio va néixer a Burano, la
ciutat dels bons cristalls i miralls, el 24 d'octubre de l’any 1941. Aquest
tema es trobava en 
un disc, un EP publicat l’any 1965 per el segell EMI-La Voz
de su Amo, on versionava també al català altres dels seus èxits, entre ells
"Come simfonia" amb la qual va guanyar el Festival de San Remo l’any
1961 i "Jo no puc viure sense tu" que amb el títol "You Your say
Have to Say You Love Me" van cantar en anglès tant Elvis Presley com Dusty
Springfield i la quarta és "Motiu d'amor". Pino Donaggio ha composat
també un grapat de bandes sonoras, sobre tot pel·lícules de Dario Argento,
entre altres directors.
.jpg)
Linda Ronstadt – Lo siento mi vida 1976
Arriba ara una curiositat a Un Toc de Rock i ve des de
América del Nord, una de les grans del country nord-americà és Linda Ronstadt
que també va gravar en castellà, per mostra un botó. Aquesta cançó, escrita per
Linda Ronstadt, Kenny Edwards i Gilbert Ronstadt, es va incloure en un single
publicat l’any 1976, amb “Try Me Again”, cantada en angles, a l’altre cara, si
bé va treure un altre single on la cara A era “Lose again” i aquesta era a
l’altre costat. Es va incloure a l’àlbum “Hasten Down The Wind” que va estar
produït per Peter Asher i va comptar amb un grapar de col·laboracions, entre
elles la de Don Henley dels Eagles. De fet Linda Ronstadt va gravar un grapat
de cançons en espanyol, incluent un parell a la banda sonora de la pel·lícula
“Los Reyes del Mambo”, fins i tot vull destacar que va cantar “El lago azul”
que era la versió en castellà del seu gran èxit “Blue Bayou” i que ja hem
escoltat aquí a Un Toc de Rock i un àlbum senser titulat "Canciones de mi padre". A Linda Ronstadt la van anomenar La Reina del Rock i tamber la Primera Dama del
Rock. El nom complet de la cantant és Linda Susan Marie Ronstadt i va 
néixer a
Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946. Està englobada dins de la música
country tot i que ella ha incursionado en estils molt diversos com el rock, el pop i el
mariachi i també ha cantat en castellà en diverses ocasions. A la fi dels 70's,
Linda Ronstadt ja havia aconseguit 8 discos d'or i quatre de platí. Se l'ha
considerat com "la dona més ben pagada del rock". Al principi va
formar part del grup Stone Poneys. El 18 de juliol de 2004 en el curs d'una
actuació al Aladdin Casino de Las Vegas, va lloar públicament a Michael Moore i el seu film documental "Fahrenheit 9/11", això va provocar la
ira del públic, va ser esbroncada i obligada a deixar l'escenari, sent
expulsada del local pel gerent del casino que va anunciar que mai més tornaria
a actuar al seu local. Linda Ronstadt apareix en un capítol dels Simpson,
"Mr Plow", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney
Gumble.
néixer a
Tucson, Arizona, el 15 de juliol de 1946. Està englobada dins de la música
country tot i que ella ha incursionado en estils molt diversos com el rock, el pop i el
mariachi i també ha cantat en castellà en diverses ocasions. A la fi dels 70's,
Linda Ronstadt ja havia aconseguit 8 discos d'or i quatre de platí. Se l'ha
considerat com "la dona més ben pagada del rock". Al principi va
formar part del grup Stone Poneys. El 18 de juliol de 2004 en el curs d'una
actuació al Aladdin Casino de Las Vegas, va lloar públicament a Michael Moore i el seu film documental "Fahrenheit 9/11", això va provocar la
ira del públic, va ser esbroncada i obligada a deixar l'escenari, sent
expulsada del local pel gerent del casino que va anunciar que mai més tornaria
a actuar al seu local. Linda Ronstadt apareix en un capítol dels Simpson,
"Mr Plow", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney
Gumble.
Raul Malo – Sombras 2010
El tex-mex sempre ha entroncat angles i espanyol en las
seves lletres i ara escoltarem a un dels grans del génere. Aquesta es una versió
d'un gran èxit del cantant i compositor mexicà Javier Solís, nascut l'1 de
setembre de 1931 a
Nogales i que va morir el 19 d'abril de 1966 a Ciutat de Mèxic, però ens la porta Raul
Malo des del seu àlbum "Sinners and Saints" que va publicar el 5
d'octubre de 2010 i la cançó està cantada tota ella en espanyol. Aquest és el
seu últim treball en solitari fins el moment. Pràcticament en tots els seus
discos Raul Malo inclou alguna que altra cançó en la nostra llengua. Es tracta
del líder i 
cantant del grup The Mavericks, una banda a cavall del country-rock
i el tex-mex que es van desfer l'any 2003, però que ara han tornat a unir-se de
nou per gravar i fer gires, de fet a Un Toc de Rock ja hem escoltat alguna que
altre cançó del seu últim treball discogràfic. La veritat és que Raul Malo de
"malo" només té el cognom ja que és un bon cantant i compositor. De
nom complet Raúl Francisco Martínez-Malo Jr. va néixer el 7 d'agost de 1965 a Miami, Florida. A més
de ser líder del grup The Mavericks, també va formar part paral·lelament de la
millor súper-banda del tex-mex, Los Super Seven.
Heart – La mujer que hay en mí 1994
La banda de rock nord-americana Heart, liderada per les
germanes Wilson, Nancy i Ann, guitarra i cantant respectivament. Són una de les
bones bandes sorgides als Estats Units, encara que a Espanya mai han tingut un
excessiu "tirón". No així en el marcat llatí i per això van gravar
aquesta versió d'un dels seus millors èxits en espanyol que em sembla recordar
mai es va publicar a Espanya. Originalment es va titular "The Woman in
me" i era un tema que ja va gravar Donna Summers l'any 1982, però que
Heart van convertir pràcticament en propi, encara que només va arribar al lloc
105 del Billboard en la seva versió anglesa, l'any 1994. Es va incloure en el seu
àlbum "Desire Walks On" que s'havia editat el 1993 i va aconseguir el
lloc 39 de les llistes. Heart es va formar a Seattle, l'any 1973, encara que
molts fons d’internet manifesten que Heart és un grup canadenc. L'àlbum va estar produït per Duane
Baron, John Purdell i Don Grierson i en l'enregistrament Heart són Ann Wilson
(cantant i piano), Nancy Wilson (guitarras, cantant i cors), Howard Leese
(guitarra, baix i cors) i Denny Carmassi (bateria, percusions i sequenciadors),
però van comptar amb les col·laboracions de Schuyler Deale (baix), John Purdell
(teclats i veus), Lisa Dalbello (veus), Duane Baron (veus) i Layne Staley
(veus). La veritat és que per Heart han passat un gran número de músics,
jo calculo a 
"grosso modo" que han estat un total de gairebé 30 des
de la seva creació. Per cert, hi ha una tercera germana Wilson, que es dedica
també a la música, es tracta de Gretchen Wilson que és cantant de country amb
una brillant carrera. Una de les cançons més importants en la discografia de
Heart ha estat "Barracuda", composada per Ann i Nancy Wilson que la
van escriure pensant en els crítics de la premsa groga que les havien posat a
parir insinuant que ambdues eren lesbianes i s'entenien entre elles. Per això
el títol "Barracuda", un depredador marí molt més ferotge que el
tauró. És que la gent que es dedica a això de la premsa del cor i que es volen
fer-se dir periodistes, sovint perden meravelloses oportunitats d'estar callats
i de vegades no es donen compta de que s'està més guapo calladet.
Bon Jovi – Como yo nadie te ha amado 1995
Ara us porto aquest balada, un "peaso cansión" que
interpreta Bon Jovi, però la curiositat és que aquest tema també està cantat en
castellà. Això si, és un castellà d'aquests que resulten de difícil comprensió,
però he de reconèixer que n'hi ha molts de pitjors, per tant valorarem la
intenció i aquesta era bona. La canço és la versió del tema "This Ain't A
Love Song", inclosa en el seu àlbum "These Days" de 1995 i
aquest single es va utilitzar per promocionar el disc a Amèrica del Sud, si bé
no crec que s’edites a Espanya. La versió en anglès va arribar a la quarta
posició als Estats Units, però el single en castellà no es va classificar. Bon
Jovi és una banda formada a Sayreville (Nova Jersey) l’any 1983 i 
liderada pel
cantant i actor Jon Bon Jovi (2 de març de 1962, Sayreville), d'autèntic nom
John Francis Bongiovi. Al costat de Dave "The Snake" Sabo que va ser
substituït per Richie Sambora (guitarra), David Bryan (teclats), Tico Torres
(bateria) i Alec John Such (baix) que va ser substituït, encara que no forma
part oficial del grup, per Hugh McDonald l’any 1994. La fama internacional va
arribar a Bon Jovi l'any1986 gràcies a l'àlbum "Slippery When Wet"
que va arribar a ser el disc més venut de l'any 1987 als Estats Units. De fet
Bon Jovi han venut més de 130 milions de discos arreu de tot el món.
Bryan Adams – Todo lo que hago, lo hago por ti 1991
.jpg)
Aquesta cançó que us porto ara va ser el tema que va
consolidar la carrera professional del cantant, compositor i guitarra canadenc
Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de 1959. Aquest baladón es va
incloure en la banda sonora del film "Robin Hood, El Príncep dels
Lladres" de 1991 que va protagonitzar Kevin Costner, en la seva versió
original en angles "(Everything I Do) I Do It For You" i va ocupar el
primer lloc en les llistes de 30 països, incloent el Regne Unit, on es va
mantenir setze setmanes en llistes i els Estats Units, on es va mantenir set
setmanes, en anglès, és clar, però jo us l'he
portat en castellà, extreta d'un CD titulat "Baladas en inglés cantadas en español" que sols es va publicar al 
mercat llatí d'Amèrica. La
veritat és que Bryan Adams no s'ho fa gens malament en l'idioma de Cervantes,
sobretot gràcies al fet que la seva dona, Francisca Ruiz és d'origen hispà,
suposo. El seu primer àlbum es va gravar l'any 1980, sent produït per Jim
Vallance i el propi Bryan Adams, tot i que el llançament de Bryan Adams anivell internacional va
arribar amb el disc "Reckless" de 1994 que contenia el tema
"Heaven" que li va obrir les portes del mercat europeu. Per cert,
Bryan Adams també té una interessant carrera com a fotògraf.
Kansas – Polvo en el viento 1977
Anem a escoltar a Un Toc de Rock un dels millors temes del
rock i és diu que es la primera cançó
que va incloure secció de corda, es a dir violins en el seu contexte, dins del
rock. Es clar que jo discrepo, aixó no es veritat, els primers en fer-ho van
ser el grup Flock a finals dels anys seixanta que portaven un violí eléctric.
Us porto ara a Kansas i el seu "Dust in the wind", “Pols en el vent”,
cantat en castellà, un tema inclòs en el cinquè àlbum "Point of Know
Return" que el grup nord americà Kansas va publicar l’any 1977 i que va
ser 4 vegades Disc de Platí. En anglès, és clar. La cançó es va incloure a la
banda sonora del film "Destino final 5" i sona cada vegada que
s'acosta una cosa polenta, però també en altres pel·lícules i videojocs. En la
seva versió original va arribar al lloc 6 del Billboard, el 22 d'abril de 1978,
encara que va ser número 1 en 
gairebé tot el món. És una de les primeres peces
acústiques de Kansas. L'any 1984 es van desfer, però van tornar un any més tard i
segueixen en actiu. Originalment eren el baixista Dave Hope, el bateria Phil
Ehart, a la guitarra Kerry Livgren, al costat del cantant Lynn Meredith, els teclistes
Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker. Pel grup han passat
altres músics com Steve Morse, John Elefante, Robby Steinhardt, etc. En aquest
tema van incloure violins i això li donà aquest aire de genialitat que té.
Entre les moltes versions que s'han realitzat hi ha una molt destacable,
cantada en castellà, a càrrec de Bertín Osborne. És clar que per dir-ho hem
podrieu tildar d’hortera, pero si dieu aixó es que no heu escoltat la versió de
Bertín que es genial.
Scorpions – Vientos de cambio 1990
Un altre gran tema que ens arriba en castellà i la faré
servir per acabar el programa d’avui on tot són gent de fora, és el "Wind
of Change" dels Scorpions, una de les millors bandes de hard rock,
alemanys i aquesta una de les seves millors balades. La cançó ens parla de la Perestroika i el canvi
polític a Rússia, arrel de la caiguda del Mur de Berlin, ara que l'escoltem en
castellà podem adonar-nos de la qualitat del missatge que té i que ens parla de
la amistat i de que tots, estiguem al costat que estiguem del mur, som realment
iguals amb els mateixos desitjos i idèntics somnis de llibertat. Scorpions va
ser fundat l’any 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang
Dziony. En els seus inicis, Rudolf era també el cantant del grup fins que per
cap d'any de 1970, el germà petit de Rudolf i també guitarrista, Michael
Schenker, al costat del ex cantant de Copernicus, Klaus Meine, s'uneixen a
Scorpions. Des d'un principi Klaus i Rudolf, van decidir compondre en anglès i
aquest ha estat un dels seus signes
d'identitat. Aquest tema originalment i en la seva versió en anglès es va
incloure al disc "Crazy World" que es va publicar el 6 de novembre de
1990 i el single amb la cançó, 
composada per Klaus Meine i que va vendre 14
milions de còpies, va sortir l'abril del 1991. Val a dir que Scorpions són la banda alemanya que més discos ha venut al llarg de l'historia. Per cert que les portades dels
discos de Scorpions han estat censurades en molts països, un dels seus àlbums
censurats més populars va ser "Virgin killer", a sota teniu la
portada censurada. En aquest enregistrament que escoltem ara, Scorpions eren
Klaus Meine (cantant) que en aquesta gravació també toca el whistling, al
costat de Matthias Jabs (guitarres i cors), Rudolf Schenker (guitarres i cors),
Francis Buchholz (baix i cors) i Herman Rarebell (bateria i percussió).
La frase que us porto per acabar el programa d’avui es del
gran pintó malageny: Pablo Ruiz Picasso que va dir en certa ocasió:
“Un pintor és un home que pinta el que ven. Un
artista en canvi, és el que ven el que pinta”
artista en canvi, és el que ven el que pinta”
Acaba per avui Un Toc de Rock, plego la barraqueta i ara
fotré el camp cap un altre lloc, però no
us deixo sols, soles, uns quedeu amb companyia de totes aquelles emissores per les que sortim a les ones. Ens retrobarem
en el proper prograna, adeu-siau xiquets, xiquetes.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
