El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

domingo, 8 de octubre de 2017

Un Toc de Rock 12-03


Avui tindrem rock amb clar regust andalús que ens portaran Medina Azahara, Hamartigenia i Triana, però també comptarem a Un Toc de Rock amb Los Suaves, Menaix a Truà, Tomeu Penya, Nyandú, Ilegales, Tradivarius, Suburbano amb Aute, Jarabe de Palo i la Vargas Blues Band que lidera el gran guitarrista madrileny Javier Vargas. Tots ells ens acompanyaran en aquest viatge al passat, als records de l'ahir en aquest recorregut pels últims 100 anys de la història de la música que t'arriba cada setmana des de les emissores per les que escoltes el programa o via internet, si t’el descarregues des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de totes aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i obriré la barraqueta un altre vegada dient alló de sempre, per variar.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Tradivarius – Rockabilly 1993

Ara i per començar el porgrama d’avui, escoltarem rock and roll a la catalana amb reminiscencias celtes, per aixó ens anirem fins a Reus, la capital del Baix Camp i us portaré una miqueta de rockabilly amb els reusencs Tradivarius. Aquest tema, un dels principals d’aquest CD, es molt desenfadat, està ple de bon humor i en el text surten fins i tot les avellanes del Baix Camp. La cançó "Rockabilly" es trobava en el seu CD "Bruixes", editat l’any 1993 pel segell AZ Records, propietat de Braulio Paz. Els integrants de Tradivarius en aquest enregistrament eren Izaskun Zubizarreta (violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat en el grup Ipso Facto dels que jo vaig ser manager, Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca (gralles), Enric Granollers (flautes i gralles), Dani Rambla (teclats) i el seu líder i compositor Pep Solorzano (veu i guitarra), un bon amic a qui fa temps que no he vist. Col·laboren en la grabación Frances Marimón a l'acordió i Robert Le Gal que toca el violí. El productor va ser el mateix Robert Le Gall. Tradivarius van ser descoberts per Santi Arisa que es va encarregar de la producción del seu primer disc, però després les coses es van torçar entre ells

Ilegales – El fantasma de la autopista 1988

Un dels millors discos de Ilegales, la banda liderada pel cantant i guitarra Jorge Martínez (Aviles, 1 de maig de 1955), és "Chicos pálidos para la máquina" que va publicar Hispavox l’any 1988 i del que us trec aquest tema ple de contingut parapsicologic i que ens parla d’aquella llegenda urbana sobre la noia que fa autostop i resulta ser un fantasma que desapareix del vehicle en marxa. Parlan de Ilegales, el 5 d'agost de1 1989 jo vaig organitzar un concert al camp de futbol de Salou. Cap de cartell eren Los Ilegales, al costat dels lleidatans Adhesivo, el grup de Barcelona Ipso Facto i els madrilenys La Coartada, sota el títul genéric “Rock en la Medianoche” ja que el concert començaria a les dotze de la nit. Aquell matí de dissabte, tot estava preparat al camp de futbol. No havia caigut ni una gota de pluja en tot el que portàvem d'estiu i a les dotze en punt del migdia, just quan els camions amb l'equip de so i llums estaven entrant en el camp de futbol, va començar a ploure. Caigueren mes de 150 litres de plutga per metre cuadrat en poc mes d’un hora i tot Salou es va inundar, com era habitual. Va caure, com va dir un amic argentí "Gotas como pingüinos". Els camions van quedar bloquejats pel fang amb les seves rodes empresonades. Fins i tot quan estava trucant per telèfon des de les oficines del camp, a la companyia asseguradora, un llamp va caure a la caseta i hem va afectàr a través del telèfon que es va cremar. Els aficionats es van quedar sense concert, però l'empresari no va perdre res ja que tot estava assegurat i ben assegurat i en els salons de l'Hotel Caspel, a Salou, Ilegales, La Coartada, Adhesivo i Ipso Facto (Els dos últims grups eren de la meva escuderia) es van muntar un improvisat concert acústic que va durar fins que els hostes de l'hotel van començar a queixar-se per el soroll. Com és la gent! Total… Qui dorm a les cuatre de la matinada a Salou? Bromes a part, perdoneu les molesties. La veritat es que he organitzat diversos concerts amb Ilegales, recordo un de molt gratificant a la Discoteca Torn de L'Hospitalet de l'Infant.

Los Suaves – Dolores se llamaba Lola 1988

Ara us porto a Un Toc de Rock aquest tema extret del tercer disc de la banda gallega Los Suaves, publicat l'any 1988 i titulat genèricament “Ese día piensa en mí” que va ser el que va llançar a Los Suaves a tota Espanya i el que els va donar a conèixer massivament, sobretot gràcies a l'èxit d'aquesta cançó, encara que jo reconec que tenen altres molt millors, fins i tot en aquest mateix àlbum. En aquest enregistrament Los Suaves són Yosi Domínguez (cantant, guitarra, harmònica i cors), Carlos "Charly" Domínguez (baix), Hermes Alogar (guitarra solista) i Ramón "Moncho" Costoya (guitarra rítmica), però també van comptar amb les col·laboracions d'Alejandro Cano a la bateria i el guitarra Alberto Cereijo que va intervenir en un dels temes de l'àlbum. Los Suaves es van crear a Ourense al 1980, es van desfer l'any 2016 havent arribat a vendre més de dos milions de discos i van arribar a ser teloners de The Rolling Stones i els Ramones. Els fundadors van ser els germans Yosi, Charly i Javier Domínguez, incorporant-se després  Alberto Cereijo, tot i que en els seus primers anys van canviar de músics en diverses ocasions. Van gravar el seu primer disc "Esta vida me va a matar" l'any 1982, començant una bona carrera, encara que el seu àlbum més venut va ser "Santa Compaña" editat l'any 1994 i que va ser Disc de Platí. Per Los Suaves han passat gent com Hermes Alogar que va morir l'any 2003, Àngel Barrio, Fernando Calvo, Tino Fita, Montxo Costoya, Carlos Abuna, Pepe Losada, Ángel Ruíz, Carlos Costoya, Tony Vallès, Tino Canolas o Dani Domínguez. Per cert us diré que a la gira de comiat del grup, Tarragona va ser una de les últimes ciutats on se'ls va poder veure en directe. De fet els gallecs han actuat moltes vegades a la província. L’any passat van tindre que suspendre els últims concerts de la gira degut a una caiguda de Yosi en un concert a Santander. En total Los Suaves porten publicats 11 discos d'estudi, 4 en directe, 1 EP i 5 recopilatoris de grans èxits. Una curiositat, Yosi (a la foto) abans de dedicar-se a aixó de la música, era policia nacional.

Nyandú – Ens tornarem a veure 2015

Des que vaig escoltar per primera vegada aquest tema del tercet Nyandú em va agradar i per això avui la tornarem a compartir a Un Toc de Rock, ja que vaig rebre un correo demanant-me que la tornes a posar. Nyandú són de la Torre d'Oristà, a la comarca d'Osona, es van crear l'any 2010 i estan liderats per Ferran Orriols (cantant, guitarra i compositor), juntament amb Roger Orriols (bateria, percussió i cors) i Rubèn Pujol (baix i cors). Es van donar a conèixer arran d'aconseguir el primer lloc en el Sona9 en la seva edició del 2011 i van debutar discogràficament amb l'àlbum “L'origen de les absències” que es va publicar l'any 2012 a través del segell Música Global, encara que aquest tema que estem escoltant ara es troba recollit en el seu segon treball, obrint el disc "BUM!" que també ha publicat Música Global al gener de l’any 2015 i que és el seu últim disc fins el moment. La portada sorgeix d'una idea del grup, el col·lectiu de dissenyadors Partee i el fotògraf Xevi Abril. En aquesta cançó trobo molt destacable i atractiu el so de la bateria, omplint el tema, al costat dels cors.

Medina Azahara – Todo tiene su fin 1992

Hereus de l'esperit del rock andalús creat per Smash i sublimat per Triana, ambdues bandes de Sevilla, Medina Azahara que eren de Còrdova i segueixen en actiu, són un dels millors grups de rock andalús de la història. Aquesta cançó que avui compartirem a Un Toc de Rock i va ser el gran èxit de Los Módulos. Els cordovesos la van recrear en aquesta versió plena de qualitat i força interpretativa. La van incloure inicialment a l'àlbum “Sin tiempo” que van publicar l'any 1992 i la van recuperar al 1996 incloent-la en el seu disc doble gravat en directe “A Toda Esa Gente” i posteriorment tornem a trobar-la a “Versión Original” del 2002, “25 Años” editat en 2005 i a “30 Años y La Historia Continúa” del 2011. Medina Azahara  es va formar a Còrdova l'any 1979 i va ser creat per Manuel Martínez (veu), Pablo Rabadán(teclats), Manuel S. Molina (baix), José A. Molina (bateria) i Miguel Galán  (guitarra). Des de llavors s'han anat produint canvis en la formació i actualment integren aquesta banda Nacho Santiago (bateria), Manuel Ibáñez (teclats), Juanjo Corbacho (baix), el guitarra Paco Ventura i el cantant Manuel Martínez que és l'únic que roman a Medina Azahara de la formació original. L’any 2014 van publicar un nou treball d'estudi “Las Puertas del Cielo” que és el seu últim traball discogràfic fins el moment. En total ha tret 18 àlbums d’estudi, 3 en directe, 5 DVD’s i 4 recopilatoris de grans èxits. Val a dir que Paco Ventura ha tret dos CD’s en solitari i el cantant Manuel Martínez un l’any 1998.

Triana – Una noche de amor desesperada 1981

Ara al programa d’avu i parlant de rock andaus,  anem a escoltar a Triana que van ser la millor banda de rock andalús de la història, superant als creadors de l'estil, el grup Smash, tot i que molts diuen que el rock andalus va ser creat per El Último de la Fila, aixó es totalment fals. Triana eren Eduardo Rodríguez Rodway (Sevilla, 1945), Tele Palacios (El Puerto de Santa María, Cadis; 1944 - 8 de juliol del 2002) i Jesús de la Rosa Luque (Sevilla, 5 de març de 1948 - Burgos, 14 d'octubre de 1983). Eduardo que abans havía tocat amb Los Payos i amb el que jo tenia una bona amistat, em va explicar en certa ocasió que en una reunió al despatx d'una important cadena espanyola de ràdio-fórmula, on va estar present Jesús de la Rosa, la discogràfica li va comunicar que ells pagarien els diners pactats amb la cadena de ràdio i que els seus temes sonarien i tindrien "color" en aquesta cadena, però a canvi ell havia de cedir-les a l'editora un portcentatge molt elevat dels seus drets d'autor. Jesús es va aixecar, es va recordar de la mare del representant de la cadena i sopossem que també del de la casa de discos i va marxar-se dient-lis que ell havia fet la feina i de la seva suor no es nodrien els voltors. I Triana va triomfar indiscutiblement tot i que els seus temes van ser vetats per aquesta cadena i mai van sonar en les seves emissores. La qualitat és la qualitat, encara que de vegades costa molt poguer demostrar-ho. Vui deixar constància d'una cosa. Triana està liquidat, l'únic component viu, el amic Eduardo, jutja que la mort de Jesús va posar fi al projecte i no ha d'haver-hi continuïtat, tot i que uns aprofitats “chupasangres” que tocaven amb Tele quan aquest va tornar a posar en marxa Triana, han arribat fins i tot a gravar un disc amb el nom de Triana, aixó si, comptan amb el soport de la vidua de Tele que sembla ser te els drets del nom. Això si que és intentar lucrarse de la mort dels amics. "Una noche de amor desesperada" es una de les seves millors cançons i sona per vosaltres a Un Toc de Rock. Es trovaba al seu cinqué disc titulat “Un mal sueño” que va ser publicat l’any 1981 i estava composada per Jesús de la Rosa, comptant en l'enregistrament amb les col·laboracions de Manolo Rosa (baix), Antonio García de Diego (guitarra) i Luis Cobos "Manglis" (guitarra).

Hamartigenia – Blues for parking 1996

Se'ls va comparar a Triana, però Hamartigenia, als que avui escoltarem al programa, eren un grup amb etiqueta pròpia i a més amb àmplia experiència en això de pujar als escenaris ja que diversos dels seus components tocaven paral·lelament en orquestres de ball i això enriqueix i molt el bagatge musical. Jo recordo nois de grups que començaven, venint al meu despatx buscant mànager. Alguns, titubejant i gairebé avergonyits, reconeixien que havien tocat o tocaven en orquestres i grups de ball, jo sempre els deia el mateix, és el millor començament que podíem tenir per arribar a entendre'ns perquè demostrava que quan agafaven el seu instrument, sabien el que feien. Hamartigenia estaven liderats pel compositor Raúl Bule que va escriure totes les cançons d’aquest disc i era el cantant i guitarra, però a la gravación de l'àlbum van intervindre també Pau Alemany (piano i violí), Toni Cubedo (baix), Juan Pablo Ruíz (baix), Gabriel Gómez (batería), Vins Martínez (guitarra), Pep Pascual (saxo), Matthew Simons (trompeta) i Chandra Naraine (percusions). Aquest tema us el he extret del seu primer CD, titulat "La consagración de lo inutil" que es va publicar l’any 1996 i al qual va seguir "El consejo del lobo". Però em sembla recordar un altre disc "El hombre que no sabía dormir". Crec que van treure un single o dos més i els he perdut la pista, però Hamartigenia sonaven així de bé.

Tomeu Penya – Dues nits a Barcelona 1995

Al programa d’avui d'Un Toc de Rock, us he portat aquesta cançó de la que us vaig parlar la passada temporada i encara que hi ha al CD la versió instrumental i us vaig dir que l'escoltariem, serà un altre dia. És el bon amic Tomeu Penya que va publicar aquest tema en el seu àlbum "Anuats" i ja us vaig dir que tinc duptes si em va comentar, quan em va donar el CD que estava dedicada o es referia a un jugador de bàsquet del Joventut de Badalona, però no recordo el nom i sempre he confessat que jo no sóc precisament un entès en qüestions esportives, més aviat sóc un negat per a aquests temes o pot ser la cançó que estava dedicada al esportista era “Ciutadà d’aquest món”, una de les dues. Com us deia abans, al CD es va incloure una versió instrumental de la cançó "Dues nits a Barcelona" que francament és tan bona o més que la cantada i on substitueix la veu per un saxo. La veritat és que "Anuats" és un dels millors àlbums de Tomeu Penya, publicat per Picap l'any 1995. L’acompanyan en la gravació el grup Géminis que eren Simó (cors i veus), Xesc (batería), Joan  (teclats) i Atanasi (baix), però va comptar amb bones col·laboracions entre las que trobaven a Noel Quintana al piano, Miquel Morell al saxo, un históric de la música a Mallorca Xisco Balaguer al órgan, Jordi Mauri al saxo i crec que uns quans més. Tomeu Penya ha estat en moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un cap de setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat possible anar-hi. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa meva uns "fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt de temps parlant els dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí "Cap de Bestià". Tomeu Penya estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa tranquil."No se que em tenen preparat aquestes noies" em deia. El que li van preparar va ser un cavall i li van fer muntar-ho. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixer a Vilafranca de Bonany l’any 1949. Va començar tocant en el grup Harlem on també hi era l’amic Joan Bibiloni i abans amb Els Mallorquins que van treure un disc petit i en altres bandes mallorquines.

Jarabe de Palo – El lado oscuro 1996/2017

Ara us porto a la banda liderada per l'aragonès Pau Dones. Es tracta d'un tema inclos inicialment en el primer disc "La Flaca" i que ha estat el seu àlbum més venedor, si bé jo us l’he tret del doble CD “50 Palos” que va publicar el 10 de març d’aquest 2017 i que es una mena de “grans èxits”, però regrabades les cançons de nou amb arrengaments molt diferents dels originals. Pau Dones és un clar exemple que de vegades és millor néixer amb estrella i que a alguns se'ls apareix la verge. El disc es va publicar l’any 1996 i contenia el tema que li donava títol i va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, la seva discogràfica i el manager, van aconseguir que fos utilitzat per l'anunci del disc "Carácter Latino" que promocionava la marca de tabac Ducados, amb l’inclusió de la cançó “La Flaca”, convertint a aquella prima noia cubana amb la qual es va inspirar Pau Donés, en tot un supervendes, ja que l’spot es va emetre per molts països d'Amèrica Llatina, a més d'Espanya, llavors el disc va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica Llatina. Del LP jo us porto a Un Toc de Rock aquest tema que, tot i gastat, no ho és tant com "La Flaca" i al meu paré m'agrada més i és que em van enviar un "Emilio" demanant-me que posés un tema de Jarabe de Palo i crec que aquest es molt adecuat. Pau Donés, nascut a Montanuy, Hosca, el 11 d'octubre de 1966, va militar en diversos grups abans de posar en marxa Jarabe de Palo que per cert ara es diuen Jarabedepalo, així tot junt. Va començar juntament amb el seu germà Marc, amb el qual va formar el J. & Co Band i posteriorment Dentaduras Postizas. Després de viatjar a Cuba va escriure "La Flaca" que va donar títol al seu primer disc. Quan “La Flaca” va comenár a funcionar a nivell vendes, va fer que molts reconeguessin en Jarabe de Palo al grup que va iniciar el rock llatí, oblidant que ja ho havien fet altres anteriorment. A mi i a “bote pronto” em venen al cap Santiago Auserón amb Radio Futura i Juan Perro, el gallec Pablo Bicho i sobretot Ciudad Jardín, un grup al capdavant del qual es trobava el cantant i compositor Rodrigo de Lorenzo i segur que ell tampoc va ser el primer perquè dins de la Ona Laietana havien grups que van fusionar rock, pop i sons llatins com L'Orquestra Mirasol, fins i tot Los Mustang van gravar a principis dels 70 “La batea”, en aquesta línea, sense oblidar a Los Llopis a principis dels anys seixanta. Si és que tot està inventat a la vinya del Senyor. Per cert, el dia 1 de septiembre del passsat 2015, Pau Donés, va anunciar a través de les xarxes socials que es veia obligat a cancel·lar la gira del grup a causa d'un càncer de còlon que li va ser detectat feia 20 dies i del qual va ser operat a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Jarabe de Palo va anul·lar els més de 30 concerts que tenia previst oferir a Espanya i Amèrica. L'inici de gira havia de ser el 15 de setembre. Per sort sembla ser que s'ha recuperat si no del tot

Menaix a Truà – Pols en el vent 2002

Ara i des de l’àlbum “Petits moments d'estricta simpatia” us he portat aquest tema que mereixia sonar a Un Toc de Rock. Es tracta de la versió en català del gran èxit del grup nord-americà Kansas, el "Dust in the wind" que per cert, la passada temporada vam escoltar en la versió que va realitzar Bertín Osborne i que també es francament bona, encara que ell la va titular “Lluvia en el mar”. També els propis Kansas van realitzar una versió en castellà que ja hem escoltat en el programa, però aquesta és l'única que conec interpretada en català. Es tracta de Menaix a Truà que la van incloure en el seu segon disc “Petits moments d'estricta simpatia” que es va publicar l'any 2002 a través del segell Música Global. L'any 2000 i amb la fi del nou segle, tres bons músics catalans s'uneixen en un projecte conjunt que van anomenar Menaix a Truà. Ells són Toni Xuclà, Juanjo Muñoz dels Gossos i Chris Juanico de Ja t'ho diré. Menaix a Truà van debutar discogràficament amb un CD gravat en directe al teatre de Bescanó el 19 de desembre de 1999 i que és va titular com el nom del grup "Menaix a Truà" i que sortiria a la venda ja al any 2000. La cursa amb el grup la compaginan tots tres amb els seus projectes personals o amb els seus respectius grups, mentre que Toni Xuclà té una molt bona carrera en solitari i al programa ja hem escoltat temes seus. En total i com Menaix a Truà han publicat cinc CD’s, l’últim “Guia de petits senyals” l’any 2012. Per cert, van protagonitzar amb la seva cançó "Enmig de la mar" la campanya “Refresca't a TV3”, de la televisió autonómica catalana, a l’any 2000.

Suburbano y Luis Eduardo Aute – Arde París 2000

Luis Mendo i Bernardo Fuster que integren el grup Suburbano, van publicar a través del segell Karonte, el gener del 2000, una mena de disc-llibre gravat en directe i que es va titular "20 años y un día" en el que realitzaven un recorregut per la seva carrera discogràfica i que va comptar amb bones col·laboracions, entre elles la de Luis Eduardo Aute en aquest tema que us he seleccionat per escoltar al programa d’avui de Un Toc de Rock. De fet val a dir que Suburbano va ser durant molts anys la banda d'acompanyament d'Aute. Aquest disc es va gravar al Cafè de la Palma de Madrid, durant els dies 4 i 5 de juny de 1999 i també van col·laborar Pablo Guerrero, Clara Serrano, Susana Martins, Luís Pastor i Pedro Guerra. actualment, el grup està integrat per Bernardo Fuster, Luis Mendo, Elena Robles, Javier Palancar, Lorenzo Solano i Pino Sambataro, encara que per Suburbano han passat altres músics, entre ells  Rafael Porta (violí) i Billy Villegas (baix). Suburbano sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent. Quan estava de moda el folk ells tocaven rock, quan el rock es va imposar es van dedicar al folk... en fi, coses que passen fins en les millors famílies. Per cert Bernardo Fuster va gravar en els setanta un disc molt reivindicatiu que va estar censurat per el franquisme i que va signar sota el seudonim de Pedro Faura. Ells dos son gran compositors i seves son cançons com “La Puerta de Alcalá” o “Makinavaja” i han escrit un munt de bandes sonores per pel·lícules i series de televisió.

Vargas Blues Band – Del Sur 1992

Escoltarem ara per concloure Un Toc de Rock a la Vargas Blues Band, una gran banda liderada pel guitarrista madrileny Javier Vargas i aquest "peaso cansión" que es trobava en el seu àlbum "Madrid - Memphis" que van publicar l'any 1992 i que va ser el segon treball discogràfic de la Vargas Blues Band i en el que va comptar amb les col·laboracions de Carey Bell, Louisiana Red, Rafael Riqueni i els cantants Philip Guttman i Jeff Espinoza amb el qual gravaria també el "Blues Latino" un parell d'anys després. Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, és un dels grans guitarristes del rock i blues espanyol. Va viure a l'Argentina i després d'estar tocant amb grups nord-americans als Estats Units, es va venir a Espanya i va tocar a la banda de Miguel Ríos i va acompanyar a altres artistes, entre ells la Orquesta Mondragón, a part de formar part de Banana, Pasarela i Comando Rock, ha creat diversos grups, jo destacaria a RH+, però la seva consolidació i reconeixement va arribar quan va posar en marxa la Vargas Blues Band, amb la que ha gravat àlbums d'estudi i tres en directe, fins un total de 26 discos. Al juliol del 1996 Javier Vargas toca al costat de Carlos Santana a París, en un memorable concert. De fet Carlos Santana ha gravat la cançó “Blues Latino” en el seu disc “Santana Brothers”, escrita per Javier Vargas que va tornar a actuar amb Santana l’any 1998 a París i a Madrid, a més de participar en la gira espanyola del premiat disc "Supernatural" de Santana, l'any 2000, en els concerts de Madrid, Barcelona i Saragossa.

La frase per acabar el programa d'avui és de Luis Pinedo (cantant i harmònica del grup de blues Trago Largo), un veterà que va dir amb molt d'encert


"Els músics quan deixem de tocar deixem d'aprendre”

Acaba Un Toc de Rock per avui, us deixaré en companyia de totes les emissores per les que m’escolteu o via internet, si us descarregueu el programa des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que us ho permeten. Ara toca baixar la barraqueta fins la setmana que ve, jo sóc Mario Prades.



Apa, ens veiem pel món

Mario Prades